Atxim!
Atxim! Em
sento el nas tapat, Atxim!
el nas tapat; txim!
els ulls em couen, no
puc respirar. Txim!
Txim! Txim! Ai!
Txim! El
nas em raja, txim! i
les orelles no
paren de xiular. Txim!
Txim! Txim!
He anat a veure un doctor Txim! M'ha receptat un mocador Txim! Doneu-me un Kleenex Txim! Doneu-me un Kleenex Txim! Doneu-me un Kleenex
Per favor!
La mel, el millor remei per la tos
Segons el resultat d'un
estudi basat en informació donada pels pares sobre els símptomesos dels seus fills, una cullereta de mel abans d'anar a dormir calmar la tos infantil i permet dormir millor.
Mercats i ambulatoris s'uneixen per millorar la salut pública
publicat el 27/02/2008 a les 18:03 h.Cristina Gambín a noticies bcn
Es realitzaran un seguit de "rutes saludables" pels mercats que ensenyaran els ciutadans què comprar, com cuinar i com menjar
El
tinent d'alcalde de Promoció Econòmica i president de l'Institut
Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), Jordi William Carnes i la
delegada de Salut Pública, Isabel Ribas, han presentat el programa "Cap
al mercat a fer salut" al Mercat de Santa Caterina, acompanyats del
doctor Albert Casasa del CAP Sardenya.
Es tracta d'una iniciativa de l'Equip d'Atenció primària del CAP
Sardenya i l'IMMB que es va posar en marxa de forma pilot l'any 2007
amb la finalitat de prevenir malalties a través de la promoció d'una
alimentació saludable basada en aliments frescos.
El programa inclou diverses activitats, entre les quals destaquen les
"rutes saludables" als mercats de referència de cada CAP i l'elaboració
de programes de dieta personalitzats.
"Rutes saludables"
Les rutes són un recorregut per diverses parades del mercat,
acompanyats per un nutricionista que actua com a guia, i que informa
els pacients què comprar, com cuinar i com menjar.
D'aquesta manera, s'han programat quatre tipus de rutes: la ruta del
pes, la de l'alimentació mediterrània, la de diabetis i la de
l'alimentació dels infants.
Aquestes rutes es realitzaran al Mercat de l'Estrella, però el programa
es portarà a altres tres mercats municipals, el d'Horta, el del Carmel
i el de la Vall d'Hebron encara que, segons ha avançat William Carnes,
"s'anirà estenent per tots els mercats i districtes de la ciutat".
Per a més informació i inscripció ales rutes, que es realitzaran
diversos dies entre el 28 de febrer i el 10 de juliol, cal adreçar-se
al CAP Sardenya o a lapàgina web de mercats municipals.
William Carnes: "És una aliança molt important"
Per a William Carnes, aquesta aliança entre mercats o centres de salut
"és molt important, ja que tots dos són prescriptors, un punt de
confiança dels ciutadans".
Carnes ha afegit que el programa ha de servir perquè la gent entengui que "menjar és un plaer saludable".
La delegada de Salut Pública, Isabel Ribas, ha explicat que el
principal objectiu del programa és reforçar el "paper dels mercats com
a centres promotors de la salut", i també el dels comerciants com a
"agents de salut".
A més, segons Ribas, també es reforçarà el paper dels CAPs com a
centres de "promoció de l'alimentació saludable com a base per fomentar
una millor qualitat de vida".
El doctor Casasa ha estat l'encarregat d'informar dels resultats del
programa pilot del 2007, així com els de l'enquesta realitzada sobre
hàbits alimentaris i de compra dels pacients del CAP Sardenya.
Lluny de les 5 racions diàries de fruita i verdura
En aquest sentit, Casasa ha destacat que la majoria dels enquestats
realitza tres àpats diaris, i s'ha mostrat preocupat perquè encara
s'està "molt lluny de les 5 racions diàries de fruita i verdura".
Tot i així, un 90% dels enquestats afirmen menjar fruita i verdura al menys un cop per setmana.
De la mateixa manera, un 83% menja peix una vegada a la setmana i un 94% menja carn en la mateixa freqüència.
En tots els casos, els percentatges baixen gairebé a la meitat si es tracta de menjar qualsevol d'aquests aliments diàriament.
Casasa també ha volgut destacar el fet que "es menja massa entre àpats"
i que encara és prou elevat el percentatge de consum de dolços i
caramels.
El doctor del CAP Sardenya també ha donat èmfasi al fet que més del 50%
dels enquestats compren als mercats, sobretot per la seva "qualitat i
varietat".
5 Març 08, Journal of the American Medical Association.
Estudi de Dan Ariely, de la Universitat de Duke i
Institut de Tecnologia de Massachusetts. S'obtenen millors resultats per combatre el dolor si un medicament està ben
presentat i s'indica que és car.
Ariely ha utilizat un protocol estàndar d'administració d'un xoc elèctric al canell de 82 participants per medir el dolor abans i després de prendre placebo.
A
la meitat dels participants se li va donar un fulletó on s'explicava que se li administrava un analgèsic nou de 2,50 dolars per dosi. A l'altra meitat se li lliurava un full on s'asenyalava un cost per pastilla inferior a 10 centaus.
En el
primer grup un 85% va experimentar una
reducció del dolor després del placebo. En canvi, a l'altre grup només ho va notar el 61 %.
